M'he donat de baixa d'Esquerra (ERC)

Després de 20 anys de militància (so sé ben bé quants). M'ha costat molt, em sento buit i trist, però havia de fer el pas.

Res no queda d'aquella esquerra que un grup de gent penjàvem quatre cartells queixant-nos d'alguna cosa que feia CIU o el PP o tots dos alhora. Érem un partit sa, amb les idees molt clares, profundament d'esquerres i amb voluntat d'arreglar-ho tot. 

Quan intentàvem convèncer a gent ens deien que érem uns romàntics que el que preteníem era impossible: LA INDEPENDÈNCIA. Se'n reien de nosaltres. I nosaltres fèiem paradetes al mercat o a la Gran Via per convèncer gent. Fèiem xerrades, passis de pel·lícules, vermuts, botifarrades i un munt de coses que el que pretenien era visualitzar-nos i fer germanor amb els companys i companyes. Ens crèiem diferents a tots el partits polítics.

Ara em trobo amb un partit que governa Catalunya amb coalició amb JuntsxCat (PdeCat, Crida o digues-li com vulguis) que ha perdut l'essència dels orígens. Quan em preguntàven que com aconseguiríem la independència jo els contestava convençut: "Quan guanyem les eleccions, declararem la independència". Snif

Jo dubto que si guanya Esquerra, el primer que faci sigui declarar la independència. Ho penso de debò. I em sento traït.

El fet detonant d'haver deixat de militar la meva estimada Esquerra ha estat els darrers esdeveniments al parlament i la darrera legislatura en general.

JuntsxCat ha posat en un compromís, amb la desobediència personal i unilateral del MHP Sr. Torra amb el tema pancarta, al seu soci de govern. I quan ha arribat l'ordre d'inhabilitació, l'afer ja no era personal del MHP sinó que era de l'Equip de Govern. Això no és just.

La tendència de JuntsxCat a les eleccions era d'anar baixant en benefici d'Esquerra i això ho havien de combatre d'alguna manera.

I el tema ja venia de múltiples traïcions, per part de JuntsxCat amb expulsar Esquerra de la presidència de la Diputació de Barcelona i de múltiples ajuntaments. Aquests temes no han transcendit gaire. Si hagués estat al revés us ben juro que encara avui se'n parlaria. Juntsxcat té una potent màquina de comunicació. No sé com, però la té. I aquests fets, creieu-me, haurà salvat JuntsxCat de l'enfonsament total d'aquest partit en les properes eleccions. No us enganyeu.

Per altra banda, Esquerra enmig de la trampa imposada per JuntsxCat no va estar a l'alçada, al meu parer. Havia de sortir en defensa del MHP al preu que fos, ja que és el president de tots els catalans. I no ho va fer. 

Si estàs amb coalició amb un partit i has fet president al Sr. Torra, o bé deixes el pacte i te'n vas o bé el continues i actues en conseqüència. Però de la manera que s'ha fet, no. És deslleial.
Tot plegat penso, però, que és que el veritable govern és a la presó i a l'exili, i les persones amb la qualitat suficient per dur a terme un govern com cal, no hi són. Ni a aquí ni a Madrid.
Cal un bon lideratge que actualment no hi és. Cal un discurs clar i un full de ruta conjunt amb TOTES les forces independentistes (que no vol dir anar junts a les eleccions, eh?). D'altra manera, no ens en sortirem.
La independència del nostre país trigarà...

Gastroenteritis postelectoral

Després de la desfeta electoral d'Esquerra, cal fer un exercici d'autocrítica (una més) i analitzar què ha passat. Primer han estat nombrosos militants i simpatitzants que ens han abandonat per diversos motius que ja analitzarem més endavant. Jo sempre he cregut amb el projecte d'Esquerra, sempre. I la direcció d'uns i altres no faran que canviï d'opinió. Tant si es queda en Puigcercós com si se'n va jo continuaré creient-hi. O vosaltres deixeu de ser del Barça, per exemple, si hi ha un president o altre?
Malgrat tot, però, la fragmentació de discursos independentistes diversos ha provocat aquesta brutal derrota. De fet, si sumem el % de vots de SI, RCat i ERC, veurem que el vot independentista ha baixat, només, un 2,3%, el mateix %, més o menys,  que ha perdut, per exemple, ICV-EUA. A això li hem de sumar uns quants independentistes enganyats o equivocats que han votat CiU. Aquest fet ens demostra que l'independentisme no està en crisi, ans al contrari.

Davant d'aquesta situació convé establir coalicions, pactes electorals, etc. per sumar i no fragmentar. Mireu que cohesionada està sempre la dreta!! En Mas i en Duran-Lleida no es poden suportar, però sempre van junts. Potser n'hauríem d'aprendre...

És cert, també, que el militant, simpatitzant i votant d'Esquerra sempre ha estat molt crític. Potser més que el de qualsevol altre partit. Potser hauríem d'aprendre a no ser-ne tant i mirar de sumar. Tot sembla culpa d'Esquerra...

El nostre pas pels dos governs tripartits ens han fet perdre una part de l'electorat, sí, però penso que no ha estat el motiu de la davallada. Penso que som molts els que valorem molt positivament el nostre pas pel govern. Això ens ha donat la possibilitat d'haver legislat a favor de les polítiques socials, de llengua, haver protegit entitas catalanes, haver gestionat la cultura catalana, etc. Qui es podia imaginar que en el govern Montilla es podria aprovar la llei del cinema com s'ha fet! I això és només un exemple. CiU amb 23 anys no en va ser capaç i ara ja parla que negociarà amb les empreses cinematogràfiques! El que sí és una realitat és que en el nostre país no hi ha una cultura de governs amb més d'un partit i això és una llàstima. Esquerra, per exemple, és poc provable que guanyi unes eleccions amb majoria absoluta, al menys a curt termini. Suposo que tothom hi estarà d'acord. L'única manera d'accedir al govern, doncs, és a partir de pactes amb altres partits. Amb quin? Amb el que puguem aplicar més part del nostre programa. I áixò la gent no ho entén. En una coalició de govern no s'aplica el 100% del programa de cada partit sinó el que s'estableix en el document que es consensua amb els altres partits: el programa de govern.

Penso que els independentistes d'esquerres ens hem de posar les piles, treballar i no flagelar-nos tant. Hem de passar dels romanticismes i evolucionar cap a l'Esquerra del futur. Com ha de ser? La que resulti després d'haver fet els deures. Que s'ha de canviar el nom? Es canvia. Que s'ha de canviar el president? Es canvia. Que ens hem de juntar amb SI? Doncs ho fem. Entre tots ho farem i penso que el país s'ho mereix. Al cap i a la fi el partit és només un instrument el que compta és el país.

En Martí Rosselló. Després.

Ja han passat dies des que en Martí ens va deixar. Després de l'enterrament-casament, després dels nombrosos escrits als seu bloc, després d'haver-ho anat parlant amb la gent del carrer, després d'haver-lo anat buscant inconscientment pels carrers i les places, després de... al final ja m'ho crec: en Martí ens ha deixat. Quina merda!
La vida és així. Ja ho diu la cançó: "la vida és bonica però a vegades complicada...".
Des del meu modest bloc, el qual vaig posar en marxa gràcies a una conversa a l'Amistat amb ell, li he volgut retre el meu homenatge.
Una abraçada fins a l'infinit.
I com que jo no sé escriure (ja m'agradaria!) recorro a un mestre per expressar-me.





DESPRÉS - MIQUEL MARTÍ I POL

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més
present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

Referèndum sobre la Independència

A Premià de Mar, senguint les passes d'Arenys de Munt i d'altres poblacions com Vilassar de Dalt, Manresa, etc. s'ha creat una plataforma anomenada Premià Decideix. La finalitat d'aquesta plataforma és impulsar un referèndum el proper dia 13 de desembre de 2009 amb la pregunta: "Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?".
La Plataforma no s'ha constituït per tal d'impulsar el "sí" d'aquest referèndum, sinó, simplement, impulsar el referèndum. Ningú no pot negar el dret natural de les persones que volen treballar per a fer millor la terra on han nascut o que les acull i res ni ningú pot negar ni impedir, legalment, a un poble exercir els seus drets d’autodeterminar-se independent (Art. 6 de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles). Si per aquest camí haguéssim de triar algun pensament -que ens desperti la consciència- de personalitats destacades que han treballat i han sigut fidels a la seva pàtria, escolliríem el que va escriure el poeta: “Que la prudència no ens faci traïdors”. I fosc és el futur d’aquell país si la pròpia societat que el sustenta no és prou valenta i l’estima, el respecta i el defensa.
És en aquest sentit que el desig de viure en una Catalunya no sotmesa ni condicionada sinó lliure i independent, que m'afegeixo al sector de persones sensibles a aquesta nova realitat iniciada a Arenys de Munt. Ens proposem ser ferms i perseverants en l’objectiu, pacífics en la forma i respectuosos amb la discrepància. Volem treballar per a fer possible a Premià de Mar tothom qui vulgui, lliurament, pugui manifestar com vol que sigui el futur d’aquest país, en el sentit que cregui i la pròpia consciència li demani.
L’objectiu, doncs, de la Plataforma PREMIÀ DECIDEIX és posar a l’abast del nostre poble la celebració d’una consulta per a que tothom ho pugui expressar de forma democràtica a través d’una votació, a través de les urnes. Per a fer-ho possible necessitarem suports i ajudes de tota mena, grans o petits, morals, personals i també materials. Qualsevol que ens arribi serà benvingut i agraït per tots nosaltres.
(hi ha fragments corresponents a la Plataforma Vilassar Decideix)

Espanyolitzar España

Que trist. Sembla ser que a Euskadi hi governarà el PSOE i el PP. Un vegada més "todo está atado y bien atado". L'enorme braç que manté unida aquesta fictícia España, no n'ha tingut prou en abraçar Catalunya sinó que ara també constreny Euskadi.
Tots teníem molta il·lusió en aquest pacte català "d'entesa" per canviar moltes coses que estaven encallades i enquistades des de la democràcia moderna. Sí, es fa molta feina i ben feta, però em dóna la sensació que hi perdrem molt. Ja veiem com les gasta el PSOE a Euskadi i a aquí les coses no són gaire diferents; mireu sinó el que està passant amb l'Estatut i el finançament. No sé, estic en un moment de desencís. Ja n'estic tip que España qüestioni en tot moment el que es fa a Catalunya i de la mala premsa que es fa del nostre país. Mentides i més mentides.
Alhora, també, hi ha una sèrie de subnormals polítics (pocs, per sort) que accedeixen a càrrecs públics no per vocació de servir la societat sinó amb la finalitat d'enriquir-se personalment. Això provoca que la classe política estigui mal valorada per la ciutadania. Això em fa molta ràbia. Molta gent es pensa que molts polítics accedeixen a càrrecs de poder per enriquir-se. Això no és així. La immensa majoria de polítics accedeixen a càrrecs de poder per servir l'altri, i molts ho seguirien fent sense remuneració econòmica. Ara, dignificar els polítics, serà difícil i costarà anys fer-ho, això si ho aconseguim.

Arribats a aquest punt em replantejo moltes coses. Penso i penso. Què podria fer?
La veritat és que no ho sé.
Per començar m'he allunyat de la política municipal. Veurem què més faré.

Fora Microsoft!

Ja m'he decidit: apostato de Microsoft i d'Adobe i de... de qualsevol macroempresa distribuïdora de software que l'únic que fa és mantenir un xanxullo vergonyós. Em passo a Linux i al programari lliure que hi ha a la xarxa. Ja ho sé. No serà fàcil. Tinc un hàbits adquirits des de fa molts anys amb Microsoft, però me'n sortiré. Ho aniré fent paulatinament i us ho aniré explicant per tal que vosaltres també us animeu a fer-ho algun dia. Penso que ens hem de plantar. No està bé que si vas al Media Markt, per exemple, i hi compres un PC o un portàtil, per collons hi vingui el Windows Vista preinstal·lat, el paguis forçosament, encara que després el formategis i hi instal·lis el Linux. Hem de dir prou a aquest monopoli. Us imagineu quin xollu de negoci? Imagineu-vos que cada vegada que compréssim una camisa ens obliguessin a comprar una corbata. I tu li diguessis al botiguer: "Jo no vull corbata perquè no en faig servir" o "Jo no vull corbata perquè en tinc moltes". I que et diguessin: "Ho sento, si no hi ha corbata, no hi ha camisa" i que a més, la corbata no és que te la regalin! La corbata val la meitat més de la camisa!
Quina vergonya! Ja els agradaria a molts tenir un negoci tant ben muntat com els de Microsoft. A mñes a més, imagineu-vos el poder que té Microsoft. El Windows està instal·lat en milions i milions d'ordinadors de tot el món i ningú pot accedir al codi d'aquest sistema operatiu. Us imagineu que algun dia des del Windows Update bloquegen els ordinadors de tot el món? Per altra banda, vés a saber que cony remenen per dintre dels ordinadors de la gent i d'empreses.
La lluita no és fàcil. Per començar no pots comprar els ordinadors a grans botigues sinó a botiguetes on puguis exigir que l'ordinador el vols pelat, sense sistema operatiu o bé amb el Linux instal·lat. Us asseguro que n'estic convençudíssim i tenia necessitat d'explicar-ho per tal que us animeu a fer el mateix. Mirant pels fòrums de la xarxa m'he decidit per l'UBUNTU. És una distribució lliure basat en Linux i que substitueix al putu Windows. Ja us aniré informant dels progressos.

Actitud davant la vida

Cada vegada que agafo el cotxe tinc una emprenyamenta. Cada vegada hi ha més gent que no pensa gens en els altres a l'hora de conduir (en altres situacions, tampoc). Què costa posar l'intermitent per senyalitzar una maniobra que estem a punt de fer? Què costa cedir el pas a vianants i altres cotxes quan circulem? Què costa, quan anem per autopista, col·locar-nos al carril de la dreta i no instal·lar-nos al mig de l'autopista com si l'autopista fos nostra? Què costa pensar en les persones i no aparcar en els passos de vianants? Hi ha multitud de situacions diverses a la carretera que demostren que hi ha molta gent que només els preocupen ells mateixos i que els altres, que es fotin. Potser és culpa de la vida accelerada que tots plegats tenim, però em temo que deu ser una actitud davant la vida. Aquesta mateixa actitud deu ser un desordre en la vida quotidiana. Aquest prototip de gent no deu reciclar (perquè no en treu cap benefici directe), no deu cedir seients a la gent gran (perquè el principal és que ells estiguin còmodes), no deuen pertànyer a cap associació social sense ànim de lucre (quina pèrdua de temps!), deuen escopir a terra, deuen llençar les burilles a terra, etc. etc.

Em temo que deu ser una actitud davant la vida. Snif...

Llibres de text

Fa pocs dies que molts pares vàrem haver de rascar-nos la butxaca per tal de comprar els llibres de text dels nostres fills i filles. És indecent. No pel fet de comprar llibres en pro de la formació dels nostres fills, sinó pel negoci que tenen muntat les editorials amb els llibres de text. Aquest sistema ha de canviar. A banda que aquest sistema és del tot insostenible, s'ha de tenir en compte que molts dels llibres que les escoles i instituts fan comprar, a penes s'utilitzen durant el curs i acaben arraconats en algun racó de la taquilla o del calaix. L'altra dia em comentaven que a alguns lands d'Alemanya els llibres de text són gratuïts i que a fi de curs estàs obligat a tornar-los a l'escola i et cobren els que no tornis o estiguin malmesos. A l'any següent, repeteixen l'operació. És una fórmula. A aquí a casa nostra hauríem de rumiar quelcom per tal de fomentar el reciclatge de llibres. Des de l'AMPA de l'institut de les meves filles estem treballant-hi per tal de trobar una fórmula de cara l'any que ve. Quan la tinguem planificada ja us l'explicaré.
Des que estem sotmesos a l'inesgotable món de la tecnologia i de les xarxes de comunicació on podem trobar-hi tota mena d'informació, el fet de reciclar llibres, potser contribuiria a tenir més culte als llibres i a estimar-los una mica més. Alhora fomentaríem la solidaritat pel fet de compartir una eina, i alhora, els llibres esdevindrien més valuosos.
Un altre fet bastant incomprensible, per mi, és el canvi de currículums per part del Departament d'Educació que fan cada dos per tres, no sé ben bé per quin motiu. Vull pensar que no per motius d'interès econòmics. No sé. Passa que els llibres que es podrien aproifitar d'un any per l'altre, ja no són vàlids perquè han canviat totalment de format i de contingut. Està bé que es revisin periòdicament els llibres de text per tal d'actualitzar-los, però em costa d'entendre que això també s'hagi de fer amb, per exemple, el llibre de matemàtiques. Tant canvien les matemàtiques? Queden desfassades d'un any per l'altre? Entenc que els llibres de geografia vagin canviant perquè també van evolucionant els països, capitals, etc. Però les matemàtiques... Perdoneu-me si l'estic cagant, però, francament, em costa d'entendre.
A aquest fet s'hi ha d'afegir el canvi (capriciós o no) per part de la tutoria de cada escola/institut. Sovint passa que d'un any a l'altre els llibres no són vàlids perquè el departament d'una assignatura determinada ha decidit canviar de llibre. Doncs no. A aprofitar els llibres que no estan les economies ni el món per malbaratar res.
Penso que cal canviar la mentalitat de pares/mares, mestres, escoles/instituts, Generalitat, etc. per tal d'aconseguir que les famílies no hagin de fer aquests esforços monstruosos per comprar els llibres de text dels fills i per tal de fomentar la solidaritat i el reciclatge. Pensem que el millor reciclatge que hi ha és la reutilització.

Avui fa un dia gris

Aquesta nit no he dormit gaire. Ahir em vaig prendre dues cocacoles light i un cafè en un sopar i quan vaig arribar a casa vaig estar configurant aquest bloc i se'm van fer les tantes. Quan me'n vaig anar a dormir el soroll de la pluja no em deixava agafar el son i a sobre, vaig estar pendent del desguàs de la terrassa que no engolia prou bé l'aigua... Tot i així, un dia gris com el d'avui, malgrat que no em deixi anar a la platja, em dóna una sensació de felicitat. He pogut constatar que hi ha molt poca gent que experimenti aquesta sensació en dies plujosos. La majoria de gent prefereix els dies assolellats. Aquesta sensació que sento potser ve donada per la llum especial que es crea a casa o a la feina. Potser és una qüestió de pressió atmosfèrica, no sé. La veritat és que, a banda de tot, després dels dies xafogosos que ha fet els darrers dies, un dia fresquet com avui s'agraeix molt i molt, i a més a més, estic de pont.

Canviem de tema.

Demà dissabte, a les 6 de la tarda, fem el primer "bolo" del ball de "La Disfressada". Recordo que aquest ball és el que vàrem estrenar pel Rebombori 2008 i que és un ball de carnaval recuperat de Premià de Mar, cosí germà de "L'Espolsada" de Premià de Dalt. Ballem a Mataró, a la Pl. de l'Ajuntament. Va, veniu a fer claca! (Esprem que no plogui...)

El meu primer bloc!!!!!

Benviguts i benvingudes !

Avui enceto el meu primer bloc que espero poder compartir amb vosaltres. No tinc cap pretensió de fer un bloc ni intel·lectual ni literari, simplement passar-m'ho bé escrivint, modestament, del que em doni la gana. La creació d'aquest bloc no és amb l'ànim de fer ni apologia de res ni cap mena de propaganda en concret. Començo amb el ferm propòsit de parlar clar i sense embuts. Espero fer debat amb vosaltres aquí, amb les limitacions típiques del llenguatge escrit on hi manca l'emotivitat del llenguatge oral. Espero fer-me entendre.

Ja anirem parlant. Una abraçada.