En Martí Rosselló. Després.


Ja han passat dies des que en Martí ens va deixar. Després de l'enterrament-casament, després dels nombrosos escrits als seu bloc, després d'haver-ho anat parlant amb la gent del carrer, després d'haver-lo anat buscant inconscientment pels carrers i les places, després de... al final ja m'ho crec: en Martí ens ha deixat. Quina merda!
La vida és així. Ja ho diu la cançó: "la vida és bonica però a vegades complicada...".
Des del meu modest bloc, el qual vaig posar en marxa gràcies a una conversa a l'Amistat amb ell, li he volgut retre el meu homenatge.
Una abraçada fins a l'infinit.
I com que jo no sé escriure (ja m'agradaria!) recorro a un mestre per expressar-me.





DESPRÉS - MIQUEL MARTÍ I POL

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor

-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més
present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.