Actitud davant la vida


Cada vegada que agafo el cotxe tinc una emprenyamenta. Cada vegada hi ha més gent que no pensa gens en els altres a l'hora de conduir (en altres situacions, tampoc). Què costa posar l'intermitent per senyalitzar una maniobra que estem a punt de fer? Què costa cedir el pas a vianants i altres cotxes quan circulem? Què costa, quan anem per autopista, col·locar-nos al carril de la dreta i no instal·lar-nos al mig de l'autopista com si l'autopista fos nostra? Què costa pensar en les persones i no aparcar en els passos de vianants? Hi ha multitud de situacions diverses a la carretera que demostren que hi ha molta gent que només els preocupen ells mateixos i que els altres, que es fotin. Potser és culpa de la vida accelerada que tots plegats tenim, però em temo que deu ser una actitud davant la vida. Aquesta mateixa actitud deu ser un desordre en la vida quotidiana. Aquest prototip de gent no deu reciclar (perquè no en treu cap benefici directe), no deu cedir seients a la gent gran (perquè el principal és que ells estiguin còmodes), no deuen pertànyer a cap associació social sense ànim de lucre (quina pèrdua de temps!), deuen escopir a terra, deuen llençar les burilles a terra, etc. etc.
Em temo que deu ser una actitud davant la vida. Snif...

2 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

tens raó, cada dia passa el mateix, sort que porto bona música dins del cotxe i així em tranquilitzo. Fa temps que estic demanant una plaça laboral aprop de premià, aleshores aniré dalt de la bicicleta. Entretant...seguirem escoltant música...les notícies més aviat atabalen i per començar el dia, ja veus... mira per on, el meu post al meu blog de la setmana comença dins del cotxe...i això que sempre ens queixem de la ditxosa carretera, quina paradoxa!

Bona setmana!

endora ha dit...

Si anessis en tren la qüestió seria molt més terrible, a part que quan arriba a Premià o surt de Barna ja no pots seure, et dones compte que per molt prenyada que estiguis, no és el cas, coixa o vellet/a... passen de tu... és una jauria, entrar per la porta del vagó i s'ha acabat l'humanitat, com a altres espais..