Fora Microsoft!

Ja m'he decidit: apostato de Microsoft i d'Adobe i de... de qualsevol macroempresa distribuïdora de software que l'únic que fa és mantenir un xanxullo vergonyós. Em passo a Linux i al programari lliure que hi ha a la xarxa. Ja ho sé. No serà fàcil. Tinc un hàbits adquirits des de fa molts anys amb Microsoft, però me'n sortiré. Ho aniré fent paulatinament i us ho aniré explicant per tal que vosaltres també us animeu a fer-ho algun dia. Penso que ens hem de plantar. No està bé que si vas al Media Markt, per exemple, i hi compres un PC o un portàtil, per collons hi vingui el Windows Vista preinstal·lat, el paguis forçosament, encara que després el formategis i hi instal·lis el Linux. Hem de dir prou a aquest monopoli. Us imagineu quin xollu de negoci? Imagineu-vos que cada vegada que compréssim una camisa ens obliguessin a comprar una corbata. I tu li diguessis al botiguer: "Jo no vull corbata perquè no en faig servir" o "Jo no vull corbata perquè en tinc moltes". I que et diguessin: "Ho sento, si no hi ha corbata, no hi ha camisa" i que a més, la corbata no és que te la regalin! La corbata val la meitat més de la camisa!
Quina vergonya! Ja els agradaria a molts tenir un negoci tant ben muntat com els de Microsoft. A mñes a més, imagineu-vos el poder que té Microsoft. El Windows està instal·lat en milions i milions d'ordinadors de tot el món i ningú pot accedir al codi d'aquest sistema operatiu. Us imagineu que algun dia des del Windows Update bloquegen els ordinadors de tot el món? Per altra banda, vés a saber que cony remenen per dintre dels ordinadors de la gent i d'empreses.
La lluita no és fàcil. Per començar no pots comprar els ordinadors a grans botigues sinó a botiguetes on puguis exigir que l'ordinador el vols pelat, sense sistema operatiu o bé amb el Linux instal·lat. Us asseguro que n'estic convençudíssim i tenia necessitat d'explicar-ho per tal que us animeu a fer el mateix. Mirant pels fòrums de la xarxa m'he decidit per l'UBUNTU. És una distribució lliure basat en Linux i que substitueix al putu Windows. Ja us aniré informant dels progressos.

Actitud davant la vida


Cada vegada que agafo el cotxe tinc una emprenyamenta. Cada vegada hi ha més gent que no pensa gens en els altres a l'hora de conduir (en altres situacions, tampoc). Què costa posar l'intermitent per senyalitzar una maniobra que estem a punt de fer? Què costa cedir el pas a vianants i altres cotxes quan circulem? Què costa, quan anem per autopista, col·locar-nos al carril de la dreta i no instal·lar-nos al mig de l'autopista com si l'autopista fos nostra? Què costa pensar en les persones i no aparcar en els passos de vianants? Hi ha multitud de situacions diverses a la carretera que demostren que hi ha molta gent que només els preocupen ells mateixos i que els altres, que es fotin. Potser és culpa de la vida accelerada que tots plegats tenim, però em temo que deu ser una actitud davant la vida. Aquesta mateixa actitud deu ser un desordre en la vida quotidiana. Aquest prototip de gent no deu reciclar (perquè no en treu cap benefici directe), no deu cedir seients a la gent gran (perquè el principal és que ells estiguin còmodes), no deuen pertànyer a cap associació social sense ànim de lucre (quina pèrdua de temps!), deuen escopir a terra, deuen llençar les burilles a terra, etc. etc.
Em temo que deu ser una actitud davant la vida. Snif...

Llibres de text

Fa pocs dies que molts pares vàrem haver de rascar-nos la butxaca per tal de comprar els llibres de text dels nostres fills i filles. És indecent. No pel fet de comprar llibres en pro de la formació dels nostres fills, sinó pel negoci que tenen muntat les editorials amb els llibres de text. Aquest sistema ha de canviar. A banda que aquest sistema és del tot insostenible, s'ha de tenir en compte que molts dels llibres que les escoles i instituts fan comprar, a penes s'utilitzen durant el curs i acaben arraconats en algun racó de la taquilla o del calaix. L'altra dia em comentaven que a alguns lands d'Alemanya els llibres de text són gratuïts i que a fi de curs estàs obligat a tornar-los a l'escola i et cobren els que no tornis o estiguin malmesos. A l'any següent, repeteixen l'operació. És una fórmula. A aquí a casa nostra hauríem de rumiar quelcom per tal de fomentar el reciclatge de llibres. Des de l'AMPA de l'institut de les meves filles estem treballant-hi per tal de trobar una fórmula de cara l'any que ve. Quan la tinguem planificada ja us l'explicaré.
Des que estem sotmesos a l'inesgotable món de la tecnologia i de les xarxes de comunicació on podem trobar-hi tota mena d'informació, el fet de reciclar llibres, potser contribuiria a tenir més culte als llibres i a estimar-los una mica més. Alhora fomentaríem la solidaritat pel fet de compartir una eina, i alhora, els llibres esdevindrien més valuosos.
Un altre fet bastant incomprensible, per mi, és el canvi de currículums per part del Departament d'Educació que fan cada dos per tres, no sé ben bé per quin motiu. Vull pensar que no per motius d'interès econòmics. No sé. Passa que els llibres que es podrien aproifitar d'un any per l'altre, ja no són vàlids perquè han canviat totalment de format i de contingut. Està bé que es revisin periòdicament els llibres de text per tal d'actualitzar-los, però em costa d'entendre que això també s'hagi de fer amb, per exemple, el llibre de matemàtiques. Tant canvien les matemàtiques? Queden desfassades d'un any per l'altre? Entenc que els llibres de geografia vagin canviant perquè també van evolucionant els països, capitals, etc. Però les matemàtiques... Perdoneu-me si l'estic cagant, però, francament, em costa d'entendre.
A aquest fet s'hi ha d'afegir el canvi (capriciós o no) per part de la tutoria de cada escola/institut. Sovint passa que d'un any a l'altre els llibres no són vàlids perquè el departament d'una assignatura determinada ha decidit canviar de llibre. Doncs no. A aprofitar els llibres que no estan les economies ni el món per malbaratar res.
Penso que cal canviar la mentalitat de pares/mares, mestres, escoles/instituts, Generalitat, etc. per tal d'aconseguir que les famílies no hagin de fer aquests esforços monstruosos per comprar els llibres de text dels fills i per tal de fomentar la solidaritat i el reciclatge. Pensem que el millor reciclatge que hi ha és la reutilització.

Avui fa un dia gris

Aquesta nit no he dormit gaire. Ahir em vaig prendre dues cocacoles light i un cafè en un sopar i quan vaig arribar a casa vaig estar configurant aquest bloc i se'm van fer les tantes. Quan me'n vaig anar a dormir el soroll de la pluja no em deixava agafar el son i a sobre, vaig estar pendent del desguàs de la terrassa que no engolia prou bé l'aigua... Tot i així, un dia gris com el d'avui, malgrat que no em deixi anar a la platja, em dóna una sensació de felicitat. He pogut constatar que hi ha molt poca gent que experimenti aquesta sensació en dies plujosos. La majoria de gent prefereix els dies assolellats. Aquesta sensació que sento potser ve donada per la llum especial que es crea a casa o a la feina. Potser és una qüestió de pressió atmosfèrica, no sé. La veritat és que, a banda de tot, després dels dies xafogosos que ha fet els darrers dies, un dia fresquet com avui s'agraeix molt i molt, i a més a més, estic de pont.
Canviem de tema.
Demà dissabte, a les 6 de la tarda, fem el primer "bolo" del ball de "La Disfressada". Recordo que aquest ball és el que vàrem estrenar pel Rebombori 2008 i que és un ball de carnaval recuperat de Premià de Mar, cosí germà de "L'Espolsada" de Premià de Dalt. Ballem a Mataró, a la Pl. de l'Ajuntament. Va, veniu a fer claca! (Esprem que no plogui...)

El meu primer bloc!!!!!

Benviguts i benvingudes !
Avui enceto el meu primer bloc que espero poder compartir amb vosaltres. No tinc cap pretensió de fer un bloc ni intel·lectual ni literari, simplement passar-m'ho bé escrivint, modestament, del que em doni la gana. La creació d'aquest bloc no és amb l'ànim de fer ni apologia de res ni cap mena de propaganda en concret. Començo amb el ferm propòsit de parlar clar i sense embuts. Espero fer debat amb vosaltres aquí, amb les limitacions típiques del llenguatge escrit on hi manca l'emotivitat del llenguatge oral. Espero fer-me entendre.
Ja anirem parlant. Una abraçada.